Cap a 2005 Internet va patir una gran revolució: es van popularitzar els blogs. Tothom qui tenia una mica de relació amb Internet tenia un blog que funcionava a manera de diari personal. Van aparèixer xarxes blogaires on podies passar-te hores llegint les vides d’autèntics desconeguts. Recordareu que hi havia blogs de molts tipus, però els que van tenir més èxit eren els íntims. Molts de nosaltres escudant-nos darrere de l’anonimat d’un pseudònim érem capaços de parlar de sentiments i interioritats sense vergonya.
Com que en la majoria de blogs podies deixar missatges i comentaris, al final creaves amistats que transgredien el limit bidimensional de la pantalla per convertir-se en amics “normals”. Va ser la època que la gent del carrer va envair Internet i se la va fer seva.
No obstant, aquesta realitat comunicativa està sent substituïda a un ritme vertiginós per les noves xarxes socials. A Catalunya el culpable és Facebook. Un pot pensar que Facebook és en el fons una evolució natural dels blogs. Podem pensar que la persona que escrivia en un blog ara ho pot fer al Facebook. Jo també ho pensava, però no.
Jo tenia un blog, un de íntim. Allà escrivia el que em venia pel cap, el que em venia de gust sense cap tipus de autocensura. Qui em llegia eren desconeguts i per tant podia donar absoluta llibertat als meus pensaments/paraules. Ara em poso vermell solament de pensar en la possibilitat de enganxar al Facebook un post del meu antic blog. Que pensaran els meus amics? Tinc vergonya de que els meus amics tinguin vergonya aliena de mi.
Si ho analitzem, tant els blogs com el Facebook no són més que un canal per on comunicar la nostra vida als demés. No obstant amb els blogs podíem ser més autèntics i genuïns que no pas ara! Tot i que curiosament els blogs els podia llegir tothom i al facebook solament ens poden llegir persones que “teòricament” ens aprecien! Com és que no és al revés? No hauríem de poder expressar-nos amb més llibertat amb els nostres amics?
I per que dic que Facebook està matant els blogs?
Tot i que una cosa no treu l’altre, la gent tendeix a passar el seu temps lliure/socialitzador/electrònic llegint els estats del facebook dels altres. Caiem en un estat de zapping febril que ens impedeix reposar la mirada en un text que s’allargui una mica. Fent un símil culinari: si menges molt de pica pica és molt possible que després no puguis menjar-te el segon plat. Doncs així és: farts de el pica pica d’estats,comentaris i fotografies no tenim ganes de llegir i menys escriure un bon post.