Ja fa molt de temps que pensava en un projecte documental. M’imaginava carregat amb una motxilla, una videocàmera transportable però de bona qualitat, anar a una estació de servei i dir-li al primer camioner amb pinta nòrdic:
“Can I come with you?”
Pujar-me al seu camió i travessar tot Europa fent-li companyia. No l’entrevistaria, simplement el filmaria durant els moments més monòtons de la seva vida: conduint, dinant, trucant a la família, posant-se a dormir en la seva cabina, mirant la televisió via satèl·lit. En una estació de servei, senzillament m’acomiadaria d’ell i pujaria a un altre trailer trans-europeu que em portes a qualsevol lloc remot, desconegut d’aquesta vella Europa, i que em permetés coneixer a una altre persona i retratar-la
I així teixiria una telaranya aleatòria entre punts aleatoris amb persones aleatòries. al cap de un mes tindria potser un bon retrat del que es aquesta societat.
Persones desconegudes, individus que en un moment donat van néixer, van créixer i que ara senzillament es mouen per les carreteres, fins que arribi el moment de morir. Persones que mai no coneixeré.
Ara amb tres nens de tres anys vec l’aventura impossible.
Una idea semblant és la que ha tingut David Linch en aquest nou projecte que tot just comença la seva travessia:
http://interviewproject.davidlynch.com/www/#/all-episodes/001-jess