Mishima “Neix un món dintre l’ull”

És curiós com pots empassar-te centenars de cançons i no sentir res per cap d’elles. I de sobte, no saps perquè o per quin estrany mecanisme n’hi ha una que destaca, que simplement t’emociona.Feia temps que tenia pendent escoltar el grup català Mishima, i recentment vaig llegir un comentari molt positiu al Rockdelux que em va fer picar la curiositat.

Del disc Set tota la vida m’ha agradat molt aquesta: “Neix un món dintre l’ull”

Transcric la lletra, tot i que crec que la unió/desunió entre la música i la lletra és molt bona.

“Permetem que totes les coses que hauríem d’haver resolt
no les hem resolt encara
poc a poc sens ha anat acumulant la feina i tot esta per fer
i les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,
de tant secretes, de tant callades encara s’han de complir,
si es que s’han de complir algun dia,
que mai hem plantat cara els nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps

Que volem ser, que volem dir, qui volem ser?
Si ho tenim clar com hauríem de fer?
amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?
Si… potser ens hauríem de preocupar

De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por
però de sobte com qui no vol la cosa,
d’un dia per l’altre me n’oblido,
i a la llarga, què vols que et digui,
al final de tot no se com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
tot aquesta angoixa tota aquesta por que sento
em tranquil·litza, no se com però em tranquil·litza,
estic tranquil, tranquil.”