Reflexions i Refraccions

Potser ja ho sabreu, vaig ser co-fundador d’AREAtangent. D’això ja fa uns quants anys i en el seu moment va ser un projecte molt engrescador que vam començar a Tangent, i que tenia l’objectiu de bolcar en un projecte sense ànim de lucre totes les nostres aspiracions artístiques. Si  a Tangent hi dedicàvem totes les hores d’oficina per treballar per a clients, a AREAtangent hi dedicàvem nombroses hores intempestives i de cap de setmana per a treballar per quelcom molt més intangible: la Cultura.

Durant un parell o tres d’anys hi vam bolcar diners (de la empresa Tangent) i esforços. Vam viure moments inoblidables. Tot l’esforç era recompensat amb escreix. Sovint la gent em preguntava com era que era capaç de dedicar tant de esforç en una cosa que no comportava cap rendiment tangible, i jo responia que tota persona té la necessitat de retornar a la societat allò que algun moment ha rebut. Pot semblar pedant, però tant me fa. Les meves hores a AREAtangent eren en el fons un petit regal que intentava fer a la societat per tot el plaer que la cultura m’havia donat. Però aquella època es va anar acabant, per finalment treballar únicament per diners.

Anys més tard, he tornat a treballar amb aquell objectiu original. Una ballarina, Núria Ventura, es va posar en contacte amb mi per demanar-me un cop de ma per a posar en imatge audiovisual una sèrie de conceptes pel seu nou espectacle: MARIAGE. Sense pressupost però amb moltes ganes ha sorgit una col·laboració que m’ha fet viatjar emocionalment a aquells dies passats d’AREAtangent, on simplement treballava per el simple objectiu de retre homenatge a la Bellesa i al Horror: l’amor a l’Art.

Ho recomano a tothom! No es que de cop i volta siguis un home nou, però et dona una sensació molt positiva i un pensament: no soc un paràsit de la societat que solament es mou per interès personal.