Del disc Set tota la vida m’ha agradat molt aquesta: “Neix un món dintre l’ull”

Transcric la lletra, tot i que crec que la unió/desunió entre la música i la lletra és molt bona.

“Permetem que totes les coses que hauríem d’haver resolt
no les hem resolt encara
poc a poc sens ha anat acumulant la feina i tot esta per fer
i les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,
de tant secretes, de tant callades encara s’han de complir,
si es que s’han de complir algun dia,
que mai hem plantat cara els nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps

Que volem ser, que volem dir, qui volem ser?
Si ho tenim clar com hauríem de fer?
amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?
Si… potser ens hauríem de preocupar

De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por
però de sobte com qui no vol la cosa,
d’un dia per l’altre me n’oblido,
i a la llarga, què vols que et digui,
al final de tot no se com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
tot aquesta angoixa tota aquesta por que sento
em tranquil·litza, no se com però em tranquil·litza,
estic tranquil, tranquil.”

Durant la nostra estança allà vaig prendre consciència de la sort que hem tingut els catalanets d’aquí i d’avui de poder gaudir de la nostre llengua. No em queda més que agrair als nostres pares i mares, els nostres avis i avies , repadrins i repadrines, rebesavis i rebesàvies, i quadravis i quadràvies per: ferms, tenaços, obstinats i valents. Van protegir  i preservar la llengua contra de l’entorn hostil. Gràcies als nostres avantpassats per el seu llegat. Prometo assumir la responsabilitat i transmetre als meus fills l’amor pel Català.

Com diu Joan Solà, recentment guardonat amb el Premi d’Honor de les lletres Catalanes: “La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica“. Jo penso que no n’hi ha prou en deixar la responsabilitat de protecció del català a les nostres institucions. El Català no solament s’ha de parlar en les sales nobles dels edificis oficials, sinó que el català dringa millor que mai quan es parla al carrer, als bars, a l’opera, sota els ponts, a les perruqueries, als mercats i als supers, a la televisió i a Internet. Això no ho aconseguiran les institucions, ho aconseguirem les persones.

Nosaltres som els únics responsables de no exigir el català en tots els àmbits de la nostra vida. Hem d’intentar transmetre l’entusiasme del català a tots els benvinguts nouvinguts. Acollim-los en català! Siguem també nosaltres catalans valents!